Podré tornar enrera

Corre el año 1991. En casa estamos en esa etapa de dejar de comprar vinilos y empezar a comprar CDs. Coincide con la época dorada del Rock catalán. De los Sau, Pets y Sopa de Cabra...

Y recuerdo que mi hermano trajo un día a csa el Ben Endins (1991) de Sopa de Cabra. Era un concierto grabado en la sala Zeleste (la actual Razzmatazz)...y al final del disco traía algún tema nuevo. Y aparecía esta joya, porque es una joya de canción. Ineludible no intentar cantarla cuando suena el estribillo...

Y pensar, claro, pensar, qué cosa, sobre los significados de las vivencias... Porque hay que vivir para decidir, vivir para acertar, para equivocarse. Y saber, quizád, si así lo siente uno volver atrás.

(I cridar) Podré tornar enrera. (I pensar) Podrás tornar enrera. (I sentir) Podrem tornar enrera. Encara que estiguis massa lluny.

(Re)think.

En directo

Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent,
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants;
corren sols seguint pistes per trobar el refugi de l'acció
d'un amic que no estigui massa vist o una ofrena de la carn
de vegades quan s'apaga el primer foc pot fer encara més mal
i així acaben quan ja tot ha passat, cremats per la veritat
i criden:
"Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard,
podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard."

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final;
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera bruta i plena de sang que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somnien il·lusions fent himnes de cançons
i criden:

"Podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard,
podré tornar enrera quan estigui massa lluny,
podré tornar enrera quan sigui massa tard."